Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats. Activant ens autoritza el seu ús mentre navega per la nostra pàgina web.
Avui, a les primeres dècades del segle XXI, termes com poble, pàtria, llengua i nació són característics del vocabulari polític, sociològic i periodísti
info
Avui, a les primeres dècades del segle XXI, termes com poble, pàtria, llengua i nació són característics del vocabulari polític, sociològic i periodístic, però no són precissament nous. En el cas de Mallorca, l'ús d'aquests mots es remunta a l'edat mitjana i a la moderna. Aleshores podien tenir un sentit consemblant, però no idèntic, a l'actual. Què volien dir diferents escriptors i institucions mallorquines de l'època medieval quan afirmaven que la seva societat feia part de la nació catalana, i quan anomenaven català o catalanesc la llengua que parlaven? I què volgueren expressar aquells altres que, al segle XVII, denominaven la seva llengua amb adjectius com mallorquina, llemosina, baleàrica o catalana, i que, a més, consideraven que Mallorca era una nació, la seva nació, però que formava part d'Espanya? Antoni Mas respon a aquestes qüestions en aquesta obra, que, com afirma el filòleg valencià Antoni Ferrando en el pròleg, és «de gran interès per a tota la comunitat científica i, en particular, per a tots els catalanòfons atrets per les qüestions que s'hi tracten», atès que «ha estat concebuda en clau mallorquina, en un llenguatge assequible per un públic ampli, culte però no especialitzat, i en un model lingüístic pròxim als usos literaris mallorquins».
La nit de la literatura Literanit és un festival multidisciplinari centrat en la literatura i tots els seus vessants. Promogut des del… Continue reading Literanit 2023