Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega. Les cookies que es classifiquen segons sigui necessari s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les característiques bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Imprescindibles
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No imprescindibles
Aquestes cookies poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades estadístiques sobre l'ús del lloc web i per recopilar dades de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats. Activant ens autoritza el seu ús mentre navega per la nostra pàgina web.
Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada en un sol volum la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament. Un ex
info
Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada en un sol volum la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament. Un extens text introductori de Margalida Pons El misteri és el visible: una poètica del fragment ens adverteix de la necessitat de reeditar els quatre diaris i el text de La vida i els meus instants en un sol volum. Cal veure conjuntament tot el material autobiogràfic tot i que també «Blai Bonet és un autor que diu, però que també, amb la mateixa intensitat, es desdiu. Gosem llegir-lo sencer. Ho pot resistir [] La seva aspiració manifesta és construir una mirada completa, capaç de percebre la totalitat del jo que la genera, però també dassumir-ne la radical incoherència». Per això, en aquella magnífica introducció, Margalida Pons parla de tots quatre dietaris encara que el primer volum reeditat només en siguin inclosos els dos primers.Ara sí, en aquest nou exemplar que teniu a les mans, es presenten els dos dietaris que restaven a lespera duna reedició. Es completa lobra dietarística amb La motivació i el film, Pere Pau publicats també amb una diferència de dos anys entre ells, el 1990 i el 1992 i el text autobiogràfic La vida i els meus instants publicat el 1986 per lajuntament del seu poble, Santanyí, amb motiu de posar el seu nom a lescola pública.A lhora de definir què és un dietari, Pere Gimferrer ho explica així:«lescriptor, encara que expliqui coses, sexplica a si mateix. Es fa una mena de retrat per persona interposada: la persona que neix per lacte reflexiu descriure un dietari [] Dietari fals, dietari ver? Extern o bé intern? Els qui escrivim un dietari sabem que això té tant de risc i tanta dambigüitat i tanta de seducció i tantes de defallences com tota la literatura. O com la vida.»Cal entendre que el text fragmentari, tal com es planteja, vol veure la «vida entre les vides». Vol fer-hi viure tothom construint un discurs totalitzador, que aglutini el seu viure amb el seu voler viure. És per Blai Bonet la manera com sha descriure, talment com es construeixen els nostres dies. Aquesta forma de collage lempra amb èxit a Míster Evasió (1969) per descriure Barcelona i a Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) per encamellar les diferents històries paralleles. També té molt present la manera descriure de Pasolini durant la dècada dels 70, època en què pensam que es produí el gruix dels dietaris. Lalienació en favor de la multiplicació dels jo aconsegueix fer-nos viure de primera mà, a nosaltres lectors, escenes de molts escriptors, pintors i intellectuals de la segona meitat del segle XX i de molts personatges anònims que sentrecreuen amb la mirada del santanyiner. Aquesta llibertat narrativa, sense traves, amb la cruesa del carrer i la ciència primitiva, podríem batejar-la com la «quotidianització de lessència humana», sempre en estat de recerca i reformulació. En diferents ocasions cita a Rudolf Bultmann per fer plausible lhome: «Sempre que hom vulgui parlar de déu, per força haurà de parlar de lhome». Potser doncs lhome que observa? Pot aquest Home en majúscula ser els Homes en plural? Margalida Pons ens diu: «Bonet aboleix aquestes categories i en barreja els continguts. Satalaia en una finestra i contempla el món al qual no pot incorporar-se plenament; de fet, tota la seva escriptura sinscriu en aquest interval entre percepció i vivència» així les fronteres entre els verbs com contemplar o fer es dilueixen dins lescriptura. No hi ha un temps concret, una datació, hi ha memòria i hi ha vida. Sextreu informació poc o gens utilitzable per qualsevol biògraf de regla. És simplement suc abocat dins el tassó dels records, amb més o menys encert i amb més o menys rigor.Lhome que busca lHome, PAU VADELL I VALLBONA
La nit de la literatura Literanit és un festival multidisciplinari centrat en la literatura i tots els seus vessants. Promogut des del… Continue reading Literanit 2023