Arxiu d'etiquetes: Tracalics S.L.

Presentació del llibre “Los años resistentes”, de Julio Herranz a Rota

Presentació del llibre “Los años resistentes”, de Julio Herranz a la Biblioteca Pública de Rota. Presentació a càrrec de Javier Gallego.

“Hacía tiempo que no escribía poesía, salvo piezas de compromiso puntual y brotes sueltos que se imponen solos. La idea de Los años resistentes me empezó a rondar cuando me jubilé de mi absorbente labor periodística, condición laboral que ha influido en el libro, marcando el tono más o menos tangencialmente. Lo quise así por un doble motivo: la intención de crónica del conjunto y por guardar distancias con el protagonista. Buscaba poemas narrativos que hablaran claro y sin apenas artificio lírico de los asuntos (íntimos, sociales, históricos y temporales) sobre los que me apetecía cavilar por escrito con intención de espejo, particular y global. Un sólo hombre abarca a toda la humanidad. A medio camino entre el verso y la prosa, con recursos coloquiales y extensión similar entre ellos. Enfocando desde la segunda persona el camino pasado, presente y futuro del sujeto en cuestión, uno mismo. Con algo de diálogo interno y recurriendo incluso a versos viejos, ajenos y propios, para intentar entender mejor así mi evolución natural, que a menudo (constato en la vista panorámica) ha sido más bien involución.

Aunque en algunos de los textos hay acentos de leves ajustes de cuentas, abunda más la mirada irónica y el toque de humor; sin faltar, ay, algún que otro desgarro emocional inevitable, pero matizado de indulgencia, pues los años valen también para quitar espinas y aliviar las asperezas de toda biografía vivida con intensidad. Procurando dejar en este balance de cosas y casos una impresión de relatividad. Tal la intención (hoy más justificada) de la cita de Yourcernar que usé en mi poemario de 1990 La mirada perdida: La hora de la impaciencia ha pasado; en el punto en que me encuentro, la desesperación sería de tan mal gusto como la esperanza.

Venciendo mi actual pereza jubilosa e ilustrada (me disperso con gusto en tantas direcciones), logré en un plazo modesto, entre el otoño de 2014 y el verano de 2015, escribir los cuarenta poemas que reúne el libro.  En gran parte, gracias a los ánimos que me iba dando mi querida amiga Susana Prósper, a quien iba leyendo los textos según iban saliendo; con una disciplina insólita hoy en mí, y que ella aprobaba con una generosidad acaso digna de mejor causa.

Vencido, pues, el reto personal, dejo al lector la cosecha que sigue, con el deseo de que halle en ella los ecos propios necesarios que justifiquen su publicación. Caso contrario, sería un onanismo adolescente impropio de la senectud que hoy luzco con tranquilidad y sin rencores”

 

 

 

 

 

Editat per Finis Africae Edicions

Carloandrés

“Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”

Exposició retrospectiva de l’obra de Carloandrés a Morella entre els anys 1965 i 1978

Del 5 d’agost al 10 de setembre, coincidint amb les Festes de L’Anunci de Morella, el pintor Carloandrés realitzarà una exposició retrospectiva de la seva obra morellana pintada entre els anys 1965 i 1978 a les seves estades a la capital dels Ports. Una ocasió única per visitar la memòria plàstica de la Morella del segle XX.

Us convidem a assistir a la inauguració, que tindrà lloc el proper dia 5 d’agost a les 20:00 hores, a l’Ajuntament de Morella, L’exposició Aquesta exposició és fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellà, encapçalada pel seu batle Rhamsés Ripollés Puig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, per posar les seves sales a disposició de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar a Morella l’obra de tants d’anys de treball. Això i l’impuls de l’Institut d’Estudis Baleàrics, de la Conselleria de Cultura, Transparència i Esports del Govern de les Illes Balears, l’han feta possible.

L’exposició ocupa les tres sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, antic Palau Reial i seu actual del consistori, les Sales de Justícia, Sala del Consell i Llotja de l’Ajuntament de Morella La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968.

El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.

‘Oració per la sal’ d’Horacio Sapere a Es Polvorí d’Eivissa

“Oració per la Sal” d’Horacio Sapere.

NEWS SAPERE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sal o la banda de Möbius

Per a l’exposició d’Horacio Sapere 

Àngel Terron

Après Lacan

Un sol camí, idèntica voravia, una única bardissa… La realitat, el símbol i l’imaginari humà…

Pel trenc entra l’aigua cap a les basses planes, el sol es beu el líquid, els bacteris halòfils il·luminen el fons amb colors vermellosos, cristal·litza la sal en forma d’esteles o de flors primer a la superfície… Cúbiques…

Al fons els grans grums aigualosos de clorur sòdic, de clorur magnèsic, una mica de bromur i de iode, grans munts com a petits menhirs més que blancs amb una tonalitat blavosa quan el dia és al ple.

Un any rere l’altre, les persones passen, però la realitat les envolta com una cinta als peus. Les cames envelleixen, moren, però la banda és allà. Neix un altre home que es mulla els peus a les salines en l’aigua salobre indistingible amb el temps…

Noms que es transformen en creus al cementiri, però el fat de la sal és sempre el mateix…

Arriben els vaixells fenicis, arriben els vaixells romans tot cercant el sou. Arriben els camions vora els enterraments púnics, on les barques surten cap a Cabrera, cap a la mar…

La mar alimenta les salines com la sal preserva els aliments… Saladures de peix al pou excavat a la pedra del port de Cabrera… Ara sols hi ha pedres, no hi ha peixos dintre i són uns altres els humans que miren, però són homes i dones amb el mateix desig, amb ànsia de sentir el gust que amara…

Una cinyell al cabell porta la nina a la platja, l’obre i ajunta els dos límits girant damunt davall una de les puntes: la banda de Möbius. La vida pautada, les salineres a la vora, el trenc amb l’arena que trepitja, vola un ocell, floreix un lliri d’arena a hora foscant… La vida se’n va, però les ones del mar recomencen infinites.