Arxiu d'etiquetes: Arts Plàstiques

Experiència vs Impetu

12525637_929018210530769_3067853253309654185_o

L’AAVIB Associació d’artistes visuals de les Illes Balears (www.aavib.net), juntament amb ArtXipèlag. Observatori de la Cultura de les Illes Balears (www.artxipelag.com) organitzen el primer encontre intergeneracional de la cultura.

Emergents vs Emergits, emergits vs submergits, un debat tots contra tots d’idees i memòria, realitats i ficcions, experiència vs impetu. Artistes, actors, escriptors, periodistes culturals, i tota la calanya “int” sereu ben rebuts

Anima i modera el debat l’escriptor, periodista i crític literari Francesc M. Rotger

‘Oració per la sal’ d’Horacio Sapere a Es Polvorí d’Eivissa

“Oració per la Sal” d’Horacio Sapere.

NEWS SAPERE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sal o la banda de Möbius

Per a l’exposició d’Horacio Sapere 

Àngel Terron

Après Lacan

Un sol camí, idèntica voravia, una única bardissa… La realitat, el símbol i l’imaginari humà…

Pel trenc entra l’aigua cap a les basses planes, el sol es beu el líquid, els bacteris halòfils il·luminen el fons amb colors vermellosos, cristal·litza la sal en forma d’esteles o de flors primer a la superfície… Cúbiques…

Al fons els grans grums aigualosos de clorur sòdic, de clorur magnèsic, una mica de bromur i de iode, grans munts com a petits menhirs més que blancs amb una tonalitat blavosa quan el dia és al ple.

Un any rere l’altre, les persones passen, però la realitat les envolta com una cinta als peus. Les cames envelleixen, moren, però la banda és allà. Neix un altre home que es mulla els peus a les salines en l’aigua salobre indistingible amb el temps…

Noms que es transformen en creus al cementiri, però el fat de la sal és sempre el mateix…

Arriben els vaixells fenicis, arriben els vaixells romans tot cercant el sou. Arriben els camions vora els enterraments púnics, on les barques surten cap a Cabrera, cap a la mar…

La mar alimenta les salines com la sal preserva els aliments… Saladures de peix al pou excavat a la pedra del port de Cabrera… Ara sols hi ha pedres, no hi ha peixos dintre i són uns altres els humans que miren, però són homes i dones amb el mateix desig, amb ànsia de sentir el gust que amara…

Una cinyell al cabell porta la nina a la platja, l’obre i ajunta els dos límits girant damunt davall una de les puntes: la banda de Möbius. La vida pautada, les salineres a la vora, el trenc amb l’arena que trepitja, vola un ocell, floreix un lliri d’arena a hora foscant… La vida se’n va, però les ones del mar recomencen infinites.