Arxiu de la categoria: Finis Africae Produccions i Comissariats

Espai de Cultura

“Amic e Amat” Toni Bujosa (Piano) i Joseph Bartz (Tuba) Imatges d’Horacio Sapere

Fa poc de l’actuació de Toni Bujosa Morro amb Joseph Bartz i les imatges d’Horacio Sapere a Wisconsin (USA).

A la Universitat de Wisconsin varen presentar la peça “Amic e Amat” composta per Toni Bujosa per tuba i piano, basada en l’obra homònima de Ramón Llull i presentada amb imatges del “Poet’s Room Teorema una hipòtesi lul·liana” 

Magnífic treball dels amics Toni Bujosa Morro, Joseph Bartz i Horacio Sapere Enhorabona! I gràcies a l’amic Toni Fernández gràcies al qual ho podem veure i sentir!!

 

 

 

 

 

APNAB Gaspar Hauser, Horacio Sapere i espaifleming a l’Ultima Hora d’avui

Ahir a la tarda, a espaifleming, vàrem inaugurar la mostra dels treballs realitzats pels alumnes d’APNAB Gaspar Hauser a l’estudi d’Horaci0 Sapere.

Varen assistir molts d’amics i amigues, que ens acompanyaren en la presentació. Prompte farem un resum de la jornada. Entre ells les representants d’Última Hora Mallorca que avui han publicat aquesta simpàtica ressenya de l’acte que volem compartir amb tots vosaltres

EVM016 – Exposició d’Esteban Villalta a Es Polvorí d’Eivissa

EVM016

Cartel Catalá2Exposició a Eivissa, Sala Es Polvorí, organitzat per Tracalics S.L. Del 3 al 31 de maig.

 

 

L’obra de l’artista Esteban Villalta Marzi es classifica per èpoques i damunt de tot per temàtiques, la major part d’elles mai abandonades i represes intermitentment. Una de les temàtiques més representatives “Fetish” ha estat represa amb força els darrers temps per l’artista i descriu el seu cicle més personal i intuïtiu.

L’exposició EVM016 representa l’evolució natural d’aquest cicle, ja presentat a l’exposició EVM013 a Roma a la Sala de l’Ajuntament Elsa Morante amb gran èxit de públic i crítica

 

 

L’artista presenta a la Sala Es Polvorí de la bella ciutat d’Eivissa, 10 obres inèdites amb enquadraments “close-up” amb un sol personatge i/o els seus detalls
Esteban Villalta Marzi utilitza de vegades els seus característics fons barrocs fusionant d’aquesta forma les seves dues arrels intrínseques: l’espanyola amb la seva vessant més carnal i la italiana representada pel Barroc. El darrer llenguatge artístic universal abans del Pop Art. Tot enquadrat dins un moviment: el New Pop Art, del que EVM és un dels màxims representants

EVM016 s’inaugura el 3 de maig a les 20 hores a la Sala Es Polvorí de l’Ajuntament d’Eivissa amb el patrocini de la Fundació Baleària.

 

 

‘Oració per la sal’ d’Horacio Sapere a Es Polvorí d’Eivissa

“Oració per la Sal” d’Horacio Sapere.

NEWS SAPERE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sal o la banda de Möbius

Per a l’exposició d’Horacio Sapere 

Àngel Terron

Après Lacan

Un sol camí, idèntica voravia, una única bardissa… La realitat, el símbol i l’imaginari humà…

Pel trenc entra l’aigua cap a les basses planes, el sol es beu el líquid, els bacteris halòfils il·luminen el fons amb colors vermellosos, cristal·litza la sal en forma d’esteles o de flors primer a la superfície… Cúbiques…

Al fons els grans grums aigualosos de clorur sòdic, de clorur magnèsic, una mica de bromur i de iode, grans munts com a petits menhirs més que blancs amb una tonalitat blavosa quan el dia és al ple.

Un any rere l’altre, les persones passen, però la realitat les envolta com una cinta als peus. Les cames envelleixen, moren, però la banda és allà. Neix un altre home que es mulla els peus a les salines en l’aigua salobre indistingible amb el temps…

Noms que es transformen en creus al cementiri, però el fat de la sal és sempre el mateix…

Arriben els vaixells fenicis, arriben els vaixells romans tot cercant el sou. Arriben els camions vora els enterraments púnics, on les barques surten cap a Cabrera, cap a la mar…

La mar alimenta les salines com la sal preserva els aliments… Saladures de peix al pou excavat a la pedra del port de Cabrera… Ara sols hi ha pedres, no hi ha peixos dintre i són uns altres els humans que miren, però són homes i dones amb el mateix desig, amb ànsia de sentir el gust que amara…

Una cinyell al cabell porta la nina a la platja, l’obre i ajunta els dos límits girant damunt davall una de les puntes: la banda de Möbius. La vida pautada, les salineres a la vora, el trenc amb l’arena que trepitja, vola un ocell, floreix un lliri d’arena a hora foscant… La vida se’n va, però les ones del mar recomencen infinites.