Ivone Puig Artigas ha esta l’organitzadora d’aquesta magnífica presentació de “L’espera de la letargia” a l’espai Impaktes de Sabadell. La presentació va contar amb l’actuació dels artistes Agustí Caixach i Paula Hernández per donar música i veu als versos de Maria Teresa Ferrer.
La consellera balear de Cultura en funcions, Fanny Tur i el regidor de Cultura en funcions de l’Ajuntament d’Eivissa, Pep Tur, i, han presentat a l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera el catàleg de l’exposició "Carloandrés a Eivissa. Últimes obres, obres d’ahir. 1958-2018"
S’ha presentat l’edició del catàleg de les dues exposicions simultànies dedicada al pintor Carloandrés, recentment desaparegut, que es varen inaugurar al refectori de l’Ajuntament i a es Polvorí en el marc de les Festes de la Terra de l’any passat i ha itinerant després per diversos espais expositius.
Aquestes mostres organitzades per l’Ajuntament d’Eivissa i la conselleria balear de Cultura s’ha pogut veure a Mallorca i al Centre Octubre de Cultura Contemporànea de València, d’on era originari l’artista.
Les exposicions, organitzades prèviament a la mort del pintor, es varen dividir en dos parts, la primera dedicada a una mostra retrospectiva, amb retrats i paisatges realitzats des de l’arribada a Eivissa el 1958, fins a l’exposició retrospectiva que li dedicà el Consell d’Eivissa l’any 2011 a la desapareguda sala del Centre Cultural de S’Alamera; la segona estava dedicada a mostrar les pintures executades entre 2011 i la seva mort, l’any passat.
A les mostres hi havia obres cedides per la família de l’autor, juntament amb obres de col·leccions particulars per part del Bisbat d’Eivissa, la família Ramón i la Casa de les Mares Agustines de Palma, amb un quadre de cada una de les col·leccions privades.
L’edició del catàleg, a càrrec de Finis Africae Edicions, permet que aquelles dos exposicions romanguin en el temps, sent el testimoni de l’important llegat artístic del pintor, ha apuntat el regidor de Cultura Pep Tur.
Per la seva part, Fanny Tur ha indicat que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha pogut portar a termini l’edició del catàleg així com a fer possible l’itinerància de l’exposició, complint així la seva funció de difusió de l’art fet a les illes.
Finalment, Andreu Carles López Seguí, fill del pintor i comissari de la mostra i coordinador de l’edició del catàleg, ha agraït a l’Ajuntament d’Eivissa i a la Conselleria de Cultura la seva implicació en l’organització de l’exposició i l’edició del catàleg.
REDACCIÓ PALMA, 17.09.2018. La Conselleria de Cultura participa a la Nit de l’Art de Palma amb l’exposició “Els secrets de la muntanya” d’Horacio Sapere al Museu de Mallorca. La mostra, comissariada per Magdalena Aguiló i produïda per Finis Africae, enceta una nova etapa en el Museu de Mallorca que estableix diàleg entre el seu fons i obra contemporània per tal d'obrir-lo a nous públics.
La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha presentat aquest dilluns la seva participació a l’edició d’enguany de la Nit de l’Art amb la producció de l’exposició “Els secrets de la muntanya” d’Horacio Sapere al Museu de Mallorca. L’artista i la consellera Fanny Tur han explicat el projecte, acompanyats del director del Museu de Mallorca, Bartomeu Salvà, la comissària Magdalena Aguiló, i el gestor cultural i responsable de l’empresa organitzadora Finis Africae Produccions, Andreu Carles López.
L’exposició és un diàleg entre una selecció de 40 obres de l’artista Horacio Sapere corresponents a diferentes èpoques sota la temàtica de la muntanya i una selecció d’11 obres històriques del fons del Museu de Mallorca relacionades amb paisatges de muntanya i algunes obres d’altres col·leccions de paisatgistes a Mallorca de començaments del segle XX com Bernareggi, O’Neill, Fuster Bonnin, Anckerman, Fuster Valiente, Femenía Maura i López Naguil. També inclou una petita peça en record al recentment desaparegut pintor d’Eivissa Carloandrés.
Establir diàleg entre les obres històriques i contemporànies és un dels objectius de la nova direcció del Museu de Mallorca, previst en el marc del Pla de Cultura de les Illes Balears que impulsa la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. La importància dels fons que atresora el Museu de Mallorca obliga a cercar noves estratègies per tal d’apropar els seus continguts a nous públics, al públic contemporani d’una manera més enèrgica i eficaç. El projecte “Els secrets de la muntanya” és un exponent clar d’aquesta via de difusió museística.
El signe de la muntanya en l’evolució creativa d’Horacio Sapere
En l’evolució artística d’Horacio Sapere, sempre ha existit el retorn al signe de la muntanya com una potent imatge d’una gran tensió energètica, com a símbol tel·lúric. La muntanya encarna la part immaterial en una integració física i espiritual de contraris. L’home és present en els trets de la naturalesa i aquesta correspondència d’inspiració taoista marca la recerca de l’artista entorn al signe de la muntanya.
La presència de la muntanya com a símbol ha anat canviant al llarg de l’evolució creativa de Sapere i adopta diferents formes. Si en els anys setanta i començaments dels vuitanta trobàvem la muntanya representada per senzills triangles de metacrilat o construïda amb pinzellades puntillistes, al llarg dels anys la muntanya va mutant i pot aparèixer surant en el cel; envoltada d’homes-poetes; amb agulles d’acupuntura clavades en el cim com una cura clarivident que presagiava la progressiva destrucció de l’illa; com a duet integrador de forces oposades; acompanyada d’elements domèstics –llit, taula, prestatge, etc.- evocadors de la presència humana; al costat de cases disperses navegant per la tela; amb fragments del cos humà com una mà, un os o un cap aïllat…, però sempre mostrats en una equilibrada construcció del quadre i una sensibilitat especial en el tractament del color.
L’exposició, situada a les sales d’exposicions temporals de la tercera planta del Museu de Mallorca, s’inaugura el pròxim dissabte 22 de setembre a les 21 hores durant la celebració de la Nit de l’Art de Palma i amb l’espectacle musical i sensorial Tel·lúric, a càrrec del compositor Miquel Àngel Aguiló acompanyat de músics percussionistes i escenografia d’Andres López. Serà al pati del Museu de Mallorca, a partir de les 22 hores, i amb la col·laboració de Tramuntana XXI.
L’exposició estarà oberta fins al 24 de novembre de 2018.
HORACIO SAPERE
L’artista Horacio Sapere (Bons Aires, 1951) arriba a mitjans dels anys setanta, primer a Madrid i Barcelona, i finalment acaba fixant la seva residència a Mallorca, avui dia a ses Salines. Compta amb una llarga trajectòria d’exposicions individuals, treballa periòdicament a Nova York i exposa habitualment a les seves galeries de Toronto i Montreal (Canadà).
En els primers anys setanta Sapere va viure i pintar en el barri de la Calatrava, en el qual destacava la presència del Museu de Mallorca de Palma. El barri històric i el museu varen ser essencials en el descobriment de la cultura i l’art de les illes, que tingué un pes important en la formació i desenvolupament del jove artista.
“Els secrets de la muntanya” està comissariada per la comissària independent Magdalena Aguiló, que, entre altres responsabilitats, ha estat directora de la Fundació Pilar i Joan Miró (2003-2011), sotsdirectora del Centre de Cultura Sa Nostra (1989-2002) i tècnica d’activitats artístiques del Casal Solleric (1984-1986).
M. Elena Vallés Palma 07.06.2018 | 00:14
Michel Beaucage expondrá en la Sala de Can Bonico Art (Hotel Can Bonico-Ses Salines) del 9 de junio al 30 de septiembre de la mano de Finis Africae Gestió Cultural. Ha presentado su trabajo este año en exposiciones individuales o grupales en EE UU, Europa y Asia. Hizo su primera incursión en China durante la Bienal Internacional de Arte de Beijing en 2005.Sus obras forman parte de más de 40 prestigiosas colecciones públicas y privadas, incluida la colección permanente de la Bienal Internacional de Arte de Beijing y el Museo de Arte Contemporáneo de Laurentides.
El imaginario de las obras de Michel Beaucage se refiere al mundo visible y las formas más sugestivas. Los juegos de abstracción y figuración evocan, por ejemplo, la naturaleza, los movimientos artísticos y la cultura oriental. Las líneas y formas asociadas a un gesto espontáneo, la superposición de los planos en transparencia y la armonía de los colores predominan en sus pinturas realizadas principalmente con acrílico sobre lienzo y sobre papel de arroz. El movimiento se integra con el juego de ventanas y permutaciones de tomas con líneas pintadas en tinta, pastel y acrílico.
Michel Beaucage exposarà a Mallorca, a la Sala de Can Bonico Art (Hotel Ca’n Bonico – Ses Salines) del 9 de juny al 30 de setembre. Ha presentat el seu treball cada any en una exposició individual o grupal als Estats Units, Europa o Àsia. Va fer la seva primera incursió a la Xina durant la Biennal Internacional d’Art de Beijing en 2005.
Les seves obres formen part de més de quaranta prestigioses col·leccions públiques i privades, inclosa la col·lecció permanent de la Biennal Internacional d’Art de Beijing i el Museu d’Art Contemporani de Laurentides.
Ses Salines, 05.06.2018. L’imaginari de les obres de Michel Beaucage es refereix al món visible i les formes més suggestives. Els jocs d’abstracció i figuració evoquen, per exemple, la natura, els moviments artístics i la cultura oriental. Les línies i formes associades a un gest espontani, la superposició dels plans en transparència i l’harmonia dels colors predominen en les seves pintures realitzades principalment amb acrílic sobre tela i sobre paper d’arròs. El moviment s’integra amb el joc de finestres i permutacions de preses amb línies pintades en tinta, pastel i acrílic.
Beaucage, nascut a Montréal en 1958, va completar un Mestratge en Belles Arts a la Universitat de Québec (Montréal) en 1990. Va continuar la seva formació amb un període de capacitació sobre gravat al carborúndum a l’Atelier Pasnic a París. Beaucage és un pintor gestual que alterna entre abstracció i figuració. Ha desenvolupat una tècnica original en la qual combina el paper d’arròs amb l’acrílic, per crear textura i infondre en el seu treball transparència i fragilitat.
Durant les últimes dues dècades, Michel Beaucage ha presentat el seu treball cada any en una exposició individual o grupal als Estats Units, Europa o Àsia. Va fer la seva primera incursió a la Xina durant la Biennal Internacional d’Art de Beijing en 2005. Des de llavors ha incorporat motius i tècniques d’inspiració oriental en el seu art.
Les seves obres formen part de més de quaranta prestigioses col·leccions públiques i privades, inclosa la col·lecció permanent de la Biennal Internacional d’Art de Beijing i el Museu d’Art Contemporani de Laurentides.
Ara les podrem veure a Mallorca de la mà, de Finis Africae Gestió Cultural, a la sala de Can Bonico Art (Hotel Ca’n Bonico – Ses Salines).
[esp.] El imaginario de las obras de Michel Beaucage se refiere al mundo visible y las formas más sugestivas. Los juegos de abstracción y figuración evocan, por ejemplo, la naturaleza, los movimientos artísticos y la cultura oriental. Las líneas y formas asociadas a un gesto espontáneo, la superposición de los planos en transparencia y la armonía de los colores predominan en sus pinturas realizadas principalmente con acrílico sobre lienzo y sobre papel de arroz. El movimiento se integra con el juego de ventanas y permutaciones de tomas con líneas pintadas en tinta, pastel y acrílico.
Beaucage, nacido a Montréal en 1958, completó una Maestría en Bellas artes en la Universidad de Québec (Montréal) en 1990. Continuó su formación con un periodo de capacitación sobre grabado al carborúndum en el Atelier Pasnic en París. Beaucage es un pintor gestual que alterna entre abstracción y figuración. Ha desarrollado una técnica original en la cual combina el papel de arroz con el acrílico, para crear textura e infundir en su trabajo transparencia y fragilidad.
Durante las últimas dos décadas, Michel Beaucage ha presentado su trabajo cada año en una exposición individual o grupal en los Estados Unidos, Europa o Asia. Hizo su primera incursión en la China durante la Bienal Internacional de Arte de Beijing en 2005. Desde entonces ha incorporado motivos y técnicas de inspiración oriental en su arte.
Sus obras forman parte de más de cuarenta prestigiosas colecciones públicas y privadas, incluida la colección permanente de la Bienal Internacional de Arte de Beijing y el Museo de Arte Contemporáneo de Laurentides.
Eivissa, 27.04.208. L’imaginari de les obres de Michel Beaucage es refereix al món visible i les formes més suggestives. Els jocs d’abstracció i figuració evoquen, per exemple, la natura, els moviments artístics i la cultura oriental. Les línies i formes associades a un gest espontani, la superposició dels plans en transparència i l’harmonia dels colors predominen en les seves pintures realitzades principalment amb acrílic sobre tela i sobre paper d’arròs. El moviment s’integra amb el joc de finestres i permutacions de preses amb línies pintades en tinta, pastel i acrílic.
Beaucage, nascut a Montréal en 1958, va completar un Mestratge en Belles Arts a la Universitat de Québec (Montréal) en 1990. Va continuar la seva formació amb un període de capacitació sobre gravat al carborúndum a l’Atelier
Durant les últimes dues dècades, Michel Beaucage ha presentat el seu treball cada any en una exposició individual o grupal als Estats Units, Europa o Àsia. Va fer la seva primera incursió a la Xina durant la Biennal Internacional d’Art de Beijing en 2005. Des de llavors ha incorporat motius i tècniques d’inspiració oriental en el seu art.
Les seves obres formen part de més de quaranta prestigioses col·leccions públiques i privades, inclosa la col·lecció permanent de la Biennal Internacional d’Art de Beijing i el Museu d’Art Contemporani de Laurentides.
Ara les podrem veure a Eivissa de la mà, de Finis Africae Gestió Cultural, a la sala d’Es Polvorí d’Eivissa, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa i la Fundació Baleària
Presentació de ‘El dia que va néixer Orlando’ de Maria Victòria Secall amb il·lustracions d’Horacio Sapere, segon volum de la col·lecció ‘Poesia és Poesía’ de l’editorial Finis Africae
Intervendran
Francesc M. Rotger, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics
Àngels Cardona, escriptora i autora del pòrtic
Maria Victòria Secall, autora
Horacio Sapere, autor de les il·lustracions
Andreu C. López Seguí de Finis Africae Edicions
La Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, ens ofereix aquesta exposició que originalment va ser fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellano, encapçalat pel seu alcalde Rhamsés RipollésPuig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, d’organitzar una exposició de l’obra morellana de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar – primer a Morella, ara a Mallorca – l’obra de tants d’anys de treball.
Però aquesta feliç coincidència no hauria pogut fer-se realitat sense el recolzament decidit de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, mitjançant el programa BCulture de l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’exposició es va poder veure del 5 d’agost al 10 de setembre a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella
Ara, aquí a Mallorca, ocupa la segona planta de la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa. A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper.
Es compon de divuit teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. Hi hem inclòs també un autoretrat de l’artista pintat aquells anys, com a recordatori, com a presència, i per rompre amb una figura la línia continua dels paisatges.
La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.
A l’exposició es pot adquirir el catàleg que recull, en dues parts, una representació molt important de la totalitat de l’obra morellana: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.
Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.
Són poques les ocasions en què a un gestor cultural se li presenta l’oportunitat de comissariar una exposició d’aquesta categoria. Més de quinze anys de feina ininterrompuda, més d’un centenar d’obres que han passat per les meves mans en un exercici de tria impossible, desenes d’aquarel·les i dibuixos. Documents, catàlegs, correspondència que ni tan sols un museu abastaria.
Un recorregut per la història plàstica del darrer segle morellà, ara a l’abast del públic mallorquí
“Hacía tiempo que no escribía poesía, salvo piezas de compromiso puntual y brotes sueltos que se imponen solos. La idea de Los años resistentes me empezó a rondar cuando me jubilé de mi absorbente labor periodística, condición laboral que ha influido en el libro, marcando el tono más o menos tangencialmente. Lo quise así por un doble motivo: la intención de crónica del conjunto y por guardar distancias con el protagonista. Buscaba poemas narrativos que hablaran claro y sin apenas artificio lírico de los asuntos (íntimos, sociales, históricos y temporales) sobre los que me apetecía cavilar por escrito con intención de espejo, particular y global. Un sólo hombre abarca a toda la humanidad. A medio camino entre el verso y la prosa, con recursos coloquiales y extensión similar entre ellos. Enfocando desde la segunda persona el camino pasado, presente y futuro del sujeto en cuestión, uno mismo. Con algo de diálogo interno y recurriendo incluso a versos viejos, ajenos y propios, para intentar entender mejor así mi evolución natural, que a menudo (constato en la vista panorámica) ha sido más bien involución.
Aunque en algunos de los textos hay acentos de leves ajustes de cuentas, abunda más la mirada irónica y el toque de humor; sin faltar, ay, algún que otro desgarro emocional inevitable, pero matizado de indulgencia, pues los años valen también para quitar espinas y aliviar las asperezas de toda biografía vivida con intensidad. Procurando dejar en este balance de cosas y casos una impresión de relatividad. Tal la intención (hoy más justificada) de la cita de Yourcernar que usé en mi poemario de 1990 La mirada perdida: La hora de la impaciencia ha pasado; en el punto en que me encuentro, la desesperación sería de tan mal gusto como la esperanza.
Venciendo mi actual pereza jubilosa e ilustrada (me disperso con gusto en tantas direcciones), logré en un plazo modesto, entre el otoño de 2014 y el verano de 2015, escribir los cuarenta poemas que reúne el libro. En gran parte, gracias a los ánimos que me iba dando mi querida amiga Susana Prósper, a quien iba leyendo los textos según iban saliendo; con una disciplina insólita hoy en mí, y que ella aprobaba con una generosidad acaso digna de mejor causa.
Vencido, pues, el reto personal, dejo al lector la cosecha que sigue, con el deseo de que halle en ella los ecos propios necesarios que justifiquen su publicación. Caso contrario, sería un onanismo adolescente impropio de la senectud que hoy luzco con tranquilidad y sin rencores”